Uniformes contra el virus

Uniformes contra el virus

Uniformes contra el virus

Per Enric Sierra publicat a La Vanguardia el 13 d’abril

Durant aquesta crisi del coronavirus es parla molt de la centralització de competències i de les consegüents protestes de les comunitats autònomes. Aquests dies els presidents autonòmics mantenen aquesta batalla amb el president central. Aquesta i moltes d’altres. Per exemple, la del caos en la compra i el retard en el repartiment del material sanitari o la del ball de xifres de morts per la Covid-19. Dèiem fa una setmana en aquestes línies que el nombre oficial de víctimes no quadra amb les defuncions que consten a les funeràries. En els últims dies, aquest assumpte ha vist la llum i l’administració ja admet que desconeix quants de morts hi ha hagut per coronavirus a Espanya.

Alguns savis assessors i lectors dels discursos de Winston Churchill, en qui s’inspira últimament el president Sánchez, insisteixen a minimitzar la transparència sobre aquestes dades perquè diuen que explicar la crua veritat desmoralitzaria la població. Així que aconsellen els dirigents que passin per sobre d’aquest fúnebre assumpte. Aquests savis consellers haurien de recordar que Churchill va guanyar la guerra però després va perdre les eleccions.

“Cada vegada que apareixen aquests uniformats a les rodes de premsa espero novetats de la guerra franco-prussiana”

Potser per aquest afany de recordar la gestió de la guerra del vell Winston, a l’escenografia diària que ens ofereix el Govern central per donar compte de la gestió de l’emergència sanitària apareixen militars i comandaments policials uniformats. A les xarxes es llegeixen molts comentaris sobre la presència d’aquests militars carregats de medalles a les rodes de premsa. L’escriptora i dramaturga Alana Portero ho comentava així la setmana passada: “Cada vegada que apareix aquest senyor –uniformat– espero novetats sobre la guerra franco-prussiana”. Té raó Portero. Aquesta posada en escena és anacrònica i no beneficia la gran i respectable tasca que realitzen policies i militars en aquesta crisi. Però el cert és que al poder li segueix agradant molt la marcialitat i això alimenta els somnis uniformitzadors i de comandament únic d’un grapat de polítics que seuen al Congrés dels Diputats.

Però la uniformització és un concepte erroni per a un país tan gran i divers. Recordo durant el servei militar a Sevilla que el general va ordenar l’ús de la gavardina a tota la regió militar perquè tocava posar-se-la des de l’1 de novembre. Les queixes van ploure perquè continuava fent molta calor per obligar la tropa a portar gavardina, però l’ordre única es va mantenir. Aquest procedir castrense no és aplicable a la societat civil, per molt que agradin les gestes bèl·liques de Roberto Alcázar i Pedrín. No obstant això, sembla que aquesta influència ha calat en algunes decisions preses en la crisi.

Cal menys marcialitat i ser més pràctics, més oberts de ment, més transparents, més honestos i menys recelosos. Així serem més eficaços que és el que la gent demana. Si s’afronta d’aquesta manera, el Govern central convencerà les CC.AA. Altrament, les autonomies s’allunyaran perquè veuran l’amenaça de la centralització i la uniformització que avui no té el suport de la majoria democràtica del país.