Una nova normalitat

Una nova normalitat

Una nova normalitat

Per José Antich, elnacional.cat, dissabte, 18 d’abril

Explicava el ministre de sanitat alemany, Jens Spahn, que caldrà trobar el camí cap a una nova normalitat que sigui el camí adequat entre la protecció de la salut, la vida pública i l’economia. I que el seu país estava preparat per controlar el brot de coronavirus després de l’èxit de la frenada total acordada fa quatre setmanes entre el govern federal i els lands. Hi ha hagut a Alemanya una cooperació envejable pròpia d’un estat federal, on l’executiu de Berlín no ha volgut imposar res sinó buscar el màxim consens en tot. L’Alemanya federal ha donat una nova lliçó a l’Espanya autonòmica i serà, en bona mesura, perquè allà això del federalisme sí que s’ho creuen sense necessitat de portar-lo en els seus programes electorals mentre a Espanya el jacobinisme és a l’arrel dels aparells de l’Estat, digui el que digui la Constitució.

Una nova normalitat en un món radicalment diferent del de fa molt poques setmanes i en el qual tot el vell ha desaparegut, no sabem quant de provisional o definitivament. Tenim debats impensables com, per exemple, com ha d’abordar-se un desconfinament després d’una pandèmia i quan el virus no ha desaparegut i la corba de víctimes mortals no acaba de descendir al ritme que algunes autoritats polítiques, no les científiques, esperaven. Aquesta nova normalitat per als ciutadans també ha passat a ser viure amb angoixa el present i veure el futur amb un gran pessimisme.

Només hi ha dos debats a sobre de la taula: salut i economia. Països com el Regne Unit van errar a l’hora de pensar que era una cosa o l’altra i el seu primer ministre, Boris Johnson, va acabar a l’UCI i havent de corregir la seva temerària aposta. Però, en canvi, gràcies al seu programa de retenció d’ocupació per tres mesos en el qual l’estat bonificava el 80% dels salaris de treballadors en risc d’acomiadament, fins a un màxim de 2.500 lliures (2.800 euros) si l’empresari els mantenia en plantilla, Johnson és avui el primer ministre més ben valorat del Regne Unit en l’última dècada amb el 55% d’aprovació. Angela Merkel a Alemanya és al 62% i Pedro Sánchez a la cua amb el 27%. La crisi del coronavirus no prova igual de bé a tots els polítics, això és evident.

I tots, sense excepció, tenen, com a obligació primera, escoltar, escoltar i escoltar. L’anunci del president del govern espanyol d’aquest dissabte d’allargar l’estat d’alarma fins al 9 de maig hauria d’anar acompanyat durant la reunió amb els presidents de governs autonòmics d’un horitzó calendaritzat, territorializat i segmentat de previsions de desconfinament. El Govern l’ha començat a dibuixar i el consens perquè els nens puguin sortir al carrer esglaonadament en una franja horària abans que acabi el mes d’abril és molt alt. Sánchez ja n’ha parlat: des del 27. La nova normalitat s’assemblarà ben poc a l’anterior.