Què tenen contra Oriol Mitjà?

Què tenen contra Oriol Mitjà?

Què tenen contra Oriol Mitjà?

Per Agustí Colomines a Nacionat.cat, 16 d’abril

Entre els columnistes i tertulians del règim s’ha posat de moda criticar el viròleg Oriol Mitjà. L’ataquen perquè aquest investigador ha gosat parlar de quines mesures prendria per evitar el contagi de la Covid-19. Mitjà es pot equivocar com tothom —de fet, al principi, no creia que tot plegat fos tan greu—, però ningú que no sigui realment un cretí pot menystenir la vàlua científica d’un home que es dedica a intentar guarir malalties infeccioses i convertir els seus descobriments en polítiques públiques. Hi ha qui, barroerament, fins i tot l’acusa de practicar el populisme i l’ha comparat amb la monja Forcades i la seva croada contra les farmacèutiques arran de la grip A. La comparació és malèvola i està feta amb mala fe, però ja se sap que en la “guerra” —i el règim del duet Sánchez-Iglesias creu que estem en guerra— tot s’hi val.

La veritat és que em fa mandra haver d’escriure aquest article. Al capdavall, cada vespre, a les vuit en punt, els veïns de l’illa de pisos on visc surten a aplaudir els sanitaris, entre els quals compten, és clar, el doctor Mitjà. La gent és més agraïda que aquests columnistes que ho saben tot, per bé que de fet no saben res, que disparen a tort i a dret amb la butxaca untada pel poder. Perquè també cal dir-ho tot, oi? Si el doctor Mitjà és un “venut” al pervers independentisme i es presta a ajudar el president Torra per reclamar unes mesures de política sanitària que el govern espanyol no vol prendre, diguem també qui paga els opinadors i per què el govern espanyol regala milions als mitjans afins al règim. De totes les formes d’immoralitat, la pitjor és la que s’amaga rere una pretesa i inexistent objectivitat.

Una altra de les raons per les quals ataquen el doctor Mitjà és perquè és jove. ¿Com pot ser que un investigador tan destacat sigui tan jove, a pesar de la precarietat laboral dels centres de recerca? Aquest és un dels grans miracles de la recerca científica a Catalunya. Per bé que el miracle es basa en la vocació. El doctor Mitjà té vocació i dedicació i per progressar està disposat, com molts altres investigadors joves, a sacrificar moltes coses. Com més talentosos són, més compromesos se senten amb la comunitat científica, però, també, amb la societat. Ho veig cada dia a la meva facultat. Els honors són per als ociosos, la feina dura és cosa dels professors joves, que es veuen abocats a la precarietat amb contractes escombraria. Aquesta crisi no millorarà les coses. Ben al contrari.

Mitjà es pot equivocar com tothom, però ningú que no sigui realment un cretí pot menystenir la vàlua científica d’un home que es dedica a intentar guarir malalties infeccioses i convertir els seus descobriments en polítiques públiques

Un amic em passa un article d’un altre investigador jove, Víctor García. Porta un títol ben explícit: “¿Cuándo debería levantarse la cuarentena?“. En aquest cas no és un metge viròleg, sinó un físic computacional. Entre gràfics i fórmules de tota mena, García arriba a una conclusió que curiosament coincideix amb la de Mitjà: “Como puede verse, el valor esperado de casos activos del 26 de abril hace que no sea nada recomendable comenzar a reconectar la sociedad esos días y levantar el confinamiento parcial ya que para esas fechas los casos activos que tendremos todavía estarán por encima de los que había en el momento previo a la declaración del estado de alarma. Así, para el 26 de abril, se esperan unos 21 mil casos activos equivalentes a los del 20-21 de marzo. Terminar con la cuarentena parcial de la sociedad en esas fechas sería muy imprudente y arriesgado ya que todo lo que se ha logrado podría perderse fácilmente”. Aquest físic és una altra vedet populista?

Els polítics han de prendre decisions, però la seva obligació és prendre-les amb fonament. Als EUA, per exemple, Donald Trump s’enfronta als governadors de les dues costes (Connecticut, Nova Jersey, Delaware, Massachusetts, Pennsilvània, Rhode Island, Califòrnia, Oregon i Washington) perquè vol fer i desfer al seu aire. Un d’aquests governadors, el de Nova York, Andrew Cuomo, ha exigit al president que el desconfinament es faci “de manera intel·ligent”. És a dir, que la decisió s’ha de prendre “per experts i amb dades”. Cuomo, i la resta de governadors que s’enfronten a Trump, són, doncs, del mateix parer que Oriol Mitjà. Malgrat la distància i que segur que no saben ni remotament qui és Quim Torra, aquests polítics fan com el president de la Generalitat i reclamen escoltar els experts abans d’adoptar mesures que poden tenir conseqüències nefastes per a la humanitat. Suposo que tots el que ataquen Mitjà per “intrusisme” polític deuen estar a favor de la darrera extravagància de Donald Trump, qui ha ordenat que es congeli la contribució del seu país a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) perquè no li han agradat les opinions dels experts.

Ui, no, perdó, que Trump és el dolent i Pedro Sánchez és dels “nostres”! —es diran els atribolats columnistes que ataquen Mitjà. Quanta misèria!