Madrid roba i es nota

Madrid roba i es nota

Madrid roba i es nota

per Gemma Aguilera, elMón 18 d’abril

Imaginin Angela Merkel enviant una ordre judicial a Volkswagen per confiscar-li milers de tests PCR que la companyia automobilística havia comprat per garantir la seguretat dels seus treballadors, després que la cancellera l’obligués a reprendre l’activitat econòmica, sense suport públic i traspassant-li tota responsabilitat sobre el control del coronavirus entre els seus empleats. No s’ho imaginen? Doncs canviïn ara l’escenari alemany per l’espanyol. S’ho imaginen ara? No cal imaginar-s’ho. És real. El govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ha començat la confiscació de tests de la Covid-19 pagats per diverses empreses del sector automobilístic i la indústria auxiliar, entre les quals la multinacional alemanya Siemens. Tests que aquestes empreses han aconseguit a corre-cuita exportats de la Xina, i que se sumen a la despesa ja assumida per fabricar gratuïtament equips de protecció individual (EPI) per contribuir a la lluita contra la pandèmia. Cornuts i pagar el beure.

Per què una empresa automobilística ha pogut comprar tests a la Xina i l’Estat els els requisa amb l’argument que no en té suficients? O l’estructura funcional de l’Estat no és capaç ni tan sols de fer una comanda –són molts els països que fan tests massius des de fa setmanes-, o de fer-la sense que l’enredin i li colin tests defectuosos, o Madrid actua amb premeditació i una prepotència pròpia d’un estat autoritari. Al marge de la capacitat o incapacitat dels buròcrates, sota l’estat d’alarma l’Estat no només ha recentralitzat, de forma imprudent, improductiva i contraproduent, sinó que actua amb arbitrarietat, perjudica les empreses i lesiona el dret dels treballadors a estar protegits.

El 1939 entraven en vigor les lleis de ‘Responsabilidades Políticas’ i la de ‘Confiscación de Bienes Marxistas’, que emparaven la confiscació de béns i patrimoni d’entitats de tot tipus: partits, sindicats, mitjans de comunicació, etc, i que van servir també per robar a jueus i republicans a l’exili amb total impunitat. Vuitanta anys després, Madrid vesteix aquesta confiscació de solidaritat amb els sanitaris, que efectivament estan a primera línia de foc sense el material adequat. Però és culpa de les empreses privades, o d’un Estat més preocupat per la pàtria i per servir els interessos de l’IBEX-35 que per garantir la seguretat de tots els ciutadans?