Espanya s’estavella: nova cimera sense avenços

Espanya s’estavella: nova cimera sense avenços

Espanya s'estavella: nova cimera sense avenços

Per José Antich a elNacional.cat el 23 d’abril

El quartet europeu format per Alemanya, Holanda, Àustria i Finlàndia continua sense donar el braç a tòrcer i els països del sud continuen veient com el temps passa ràpid i aquesta vegada no serà tan fàcil doblegar-los com en ocasions anteriors. Per quarta vegada en l’últim mes i escaig, s’han reunit per via telemàtica els caps d’estat i de govern de la Unió Europea per mirar d’arribar a un acord sobre dues qüestions: l’instrument per canalitzar els ajuts comunitaris als estats i quina part d’aquesta ingent quantitat de diners s’hauria de tornar i quanta seria, diguem-ho així, a fons perdut.

Ja els previnc respecte a les lectures optimistes que molts mitjans s’afanyaran a fer en auxili del govern espanyol. No hi ha un got mig ple, ja que el quid de la discussió no és el mecanisme i la mida, sobre els quals sí que sembla que hi ha acord i que serà el fons de recuperació, sinó com s’accedeix a aquests diners i quina part va via transferències i quina part són simplement préstecs que s’hauran de tornar en un termini determinat i amb condicions sens dubte dures. Posar l’accent en el compromís per crear el fons no és res més que esquivar el veritable problema. Potser per això, Pedro Sánchez no ha comparegut com els seus col·legues Merkel, Macron, Conte, etc. i ha delegat en la seva ministra d’Afers Exteriors.

Aquest dijous s’ha constatat que els eurobons —la mutualització del deute entre tots els països— han passat a millor vida i es comença a intuir que a tots els països els estreny la sabata més del compte, i que una mirada àmplia i generosa és certament difícil. Si als quatre països abans esmentats els sumem Dinamarca i Suècia, és una Europa molt diferent i més preparada per abordar la crisi econòmica per dura i excepcional que sigui. La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va avançar als reunits telemàticament que encara que el seu escenari és d’una caiguda del 9% com a conseqüència de la pandèmia, la zona euro podria arribar a caure fins a un 15% i els va advertir que ja feien tard en assolir acords. Són xifres aterridores

Estaria bé que el govern espanyol ens digués la veritat sobre la crisi econòmica que amenaça Espanya i abandonés la via de les promeses i els pedaços. La societat espanyola es mereix una explicació del seu govern com la que ha fet Merkel a Alemanya o Giuseppe Conte a Itàlia i un horitzó d’esperança realista, no un conte de fades com el que dibuixen en massa ocasions els portaveus socialistes. Costa sortir de l’estupor per les declaracions, per exemple, de Fernando Simón, l’alt càrrec del Ministeri de Sanitat que cada dia compareix en roda de premsa: “L’epidèmia va fins i tot millor del que pensàvem”. Això, després de 22.313 morts pel coronavirus i 440 en les últimes 24 hores, sembla gairebé una broma macabra.