El centralisme ens posa en perill

El centralisme ens posa en perill

El centralisme ens posa en perillPer ENRIC BORRÀS, Director de l’ARA Balears

“No es pot descartar que la setmana que ve arribem, desgraciadament, als 10.000 afectats”, va dir divendres 13 el president espanyol, Pedro Sánchez, en la mateixa compareixença en què va anunciar que declararia l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus però no va explicar en què consistiria. Era optimista, molt optimista. Una setmana? Tres dies després, dilluns, ja es comptaven 9.892 positius, 4.165 dels quals a la comunitat de Madrid, la més afectada –i amb molta diferència–, que acumulava prop de dos terços dels 340 morts a tot Espanya a causa de la Covid-19.

Aquell divendres mateix el govern de Múrcia va ordenar l’aïllament dels municipis costaners davant l’arribada de ciutadans de Madrid que fugien d’una capital que batia rècords d’infectats. L’executiu valencià va anunciar també, per la mateixa raó, el tancament de tots els espais de restauració, cultura i oci. Compromís ja havia demanat el confinament de Madrid.

Només l’endemà, dissabte, 17 avions procedents de Madrid varen aterrar a l’aeroport de Palma, segons les dades de FlightStats.com.

El confinament d’una zona especialment afectada no és una estratègia nova ni estranya. I Mallorca en té experiència. Va ser quan la pesta bubònica va matar devers un terç de la població del Llevant de l’illa, aquest 2020 en fa 200 anys. Es varen aixecar cordons sanitaris al voltant dels pobles més afectats –Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç– i de tota l’illa. També s’ha fet ara, amb el coronavirus mateix, a Hubei, a la Llombardia, a Baviera i fins i tot a Igualada i els seus voltants, per iniciativa del Govern català. Però l’executiu de Pedro Sánchez no ha volgut confinar la zona més afectada d’Espanya, Madrid, per evitar que s’escampàs més la Covid-19, i tampoc ha permès que els territoris es protegissin tallant els accessos. I les Balears en són l’exemple més clar: què és més fàcil d’aïllar que unes illes? Sánchez no ho volia fer, per centralisme, per no rompre una unitat mal entesa. Preferia ignorar els precedents històrics i internacionals.

La presidenta, Francina Armengol, havia demanat en públic divendres 13 a Pedro Sánchez que, per protegir els ciutadans de les Illes, restringís temporalment les connexions amb les Balears. MÉS també hi va insistir reiteradament. No ho varen aconseguir. L’endemà al vespre, un dia després d’anunciar que es faria el decret d’alarma, Sánchez va comparèixer a explicar-ne els detalls. I no va comunicar el confinament de Madrid, ni que acceptava que es restringís l’accés de viatgers a l’Arxipèlag. Va sentenciar que la Moncloa passava a centralitzar-ho tot. “L’autoritat competent a tot el territori serà el govern d’Espanya”, va dir. I va explicar que a partir de llavors només es podia sortir per anar a treballar, a comprar béns de primera necessitat o per urgències justificades.

Sánchez va ordenar que tots els cossos policials quedassin a les ordres del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i va dir que l’exèrcit es mobilitzaria. “No hi ha colors polítics, no hi ha ideologies, no hi ha territoris, els nostres ciutadans són el primer”, va afegir. I va insistir una vegada i una altra en la idea d’unitat contra el virus. “No estam actuant sobre els territoris, estam actuant sobre els individus”, va reblar en un mantra repetitiu que no acabava d’encaixar. Per què no s’havien de poder utilitzar les característiques de cada territori per ajudar a frenar el coronavirus?

Arran d’una pregunta dels periodistes, Sánchez va concedir que les aerolínies restringissin un 50% el trànsit a les Balears a partir de dilluns. També va ignorar la petició del president de Catalunya, Quim Torra, perquè es confinàs tot el Principat i s’hi aturàs tota activitat no imprescindible. Més centralisme. Madrid, decidint quines mesures poden prendre.

Diumenge els principals diaris estatals tapaven la portada amb un anunci del govern espanyol. “#Este virus lo paramos unidos”, deia. No era informació de servei, ni consells sobre com havien d’actuar els ciutadans, era un eslògan patriòtic. Aquell mateix diumenge, 14 vols varen sortir de Madrid per aterrar a Palma. I l’endemà, dilluns, el govern espanyol va oblidar allò que havia dit i repetit Sánchez d’“el virus no n’entén de fronteres”: va recuperar les barreres amb França i Portugal. Llavors Espanya ja era el segon país europeu amb més casos del virus.

Cinc dies després de reclamar-ho públicament –amb la pressió afegida dels ecosobiranistes–, Armengol va aconseguir arrancar del govern espanyol un acord per aïllar gairebé del tot les Balears per mar i aire. El va anunciar dimarts. “Necessitam aïllar-nos més per frenar l’expansió de la malaltia”, va dir, convençuda. Des que la presidenta ho havia demanat públicament, les Balears havien passat dels 26 casos confirmats als 92. Aquell mateix dimarts, el portaveu del comitè d’alerta del coronavirus de les Balears, Francesc Albertí, va admetre que el contagi comunitari –els casos en què els afectats s’han encomanat a les Balears, i no a fora– s’havia detectat a partir del cap de setmana.

El centralisme pot ser un perill. El bloqueig a Madrid de 4.000 màscares mèdiques que havien de ser per a l’hospital d’Igualada, tal com va denunciar dimecres el batle de la ciutat assotada pel coronavirus, Marc Castells, ajuda a corroborar-ho. Un altre exemple: aquest dijous Albertí va comunicar que la xifra de casos destacats havia escalat fins als 169. El dia abans n’havia anunciat 112, però va negar que hi hagués hagut una escalada de 57 casos en un sol dia, va dir que hi havia hagut fins llavors una “mala sincronització” amb les dades que es donaven cada dia des de Madrid, i que l’havien resolt. Va assegurar que l’augment –gens menyspreable, de fet– era de 37 casos. La “mala sincronització”, doncs, havia amagat al públic 20 infectats.

Dilluns l’epidemiòleg Oriol Mitjà reclamava la dimissió del comitè d’emergència espanyol. “El país és a l’UCI i el metge que el tractava ha comès massa errors”, va piular. El científic acusava les autoritats de negligència, comunicació opaca, prendre mesures insuficients i reclamava que s’aturàs tot, que s’aplicàs un “confinament total”. L’endemà, dimarts, soldats de l’exèrcit espanyol varen començar a patrullar pel centre de Palma. Dimecres Felip VI, amb la banda sonora de les cassolades de fons, va insistir en la “unitat” i a “deixar enrere” les diferències per superar la crisi sanitària. No va fer ni una sola referència a la polèmica sobre els comptes que el seu pare mantenia a l’estranger.