Després del coronavirus, eleccions i tombar Espanya

Després del coronavirus, eleccions i tombar Espanya

Després del coronavirus, eleccions i tombar Espanya

per Santiago Espot a elMón, el dia 07 d’abril

La crisi econòmica que es derivarà a Espanya del maleït virus, serà un veritable terratrèmol. L’IBEX 35, i els seus criats que seuen en el congrés de Madrid, voldran conservar el seu poder, però no podran aturar una situació que pot esdevenir explosiva. Els perdedors d’aquesta guerra seran el de sempre: assalariats, autònoms i petits emprenedors. La banca, igual que a l’UCI donen el respirador a qui té més garanties de vida, donarà crèdit només al que li garanteix una lliura de la pròpia carn, tal com feu l’usurer Shylock amb el comerciant Antonio en el “Mercader de Venècia”. En conseqüència, el tancament de pimes serà una cascada sense aturador. No és estrany doncs que el president de la Cambra de Comerç advertís fa un parell de dies que un terç de les empreses catalanes poden presentar concurs de creditors.

Els catalans, a veure si deixem d’una vegada per totes el lliri a casa després d’aquesta crisi. Primer de tot, haurem de passar comptes als gestors de casa que no han tingut el coratge d’enfrontar-se al govern de Sánchez ni quan moren catalans. Prou de justificar-ho tot amb la canterella de “Madrid és dolent i no ens deixa”. Això ja ho sabem. No cal que ens ho recordin a tota hora per justificar la seva impotència absoluta. Si el problema és el govern espanyol, i aquest problema ni el poden ni el saben solucionar, han de reconèixer la seva manca de capacitat i dedicar-se a una altra cosa.

Quan la vida de la seva gent corre perill, un veritable i digne dirigent polític fa el que calgui per protegir-los. Si alguns dels màxims dirigents polítics dels partits anomenats independentistes professen la fe catòlica, fóra bo que seguissin els preceptes de les seves sagrades escriptures quan diuen: “El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles”. Malauradament, sempre acaben esdevenint un Judes que es venen per la versió moderna de les trenta monedes de plata: els 110.000 euros l’any que és el sou d’un conseller. Una nòmina, per cert, la qual només s’han rebaixat un 25% gràcies a les pressions de Força Catalunya, que ha estat l’únic partit polític que ho ha estat exigint des de l’inici de la crisi. No n’hi ha prou. Tal com els hi hem dit, cal arribar al 50% com han fet el president de l’Uruguai, la presidenta de la república grega o l’alcalde d’Ourense, entre molts altres.

Com que són uns polítics que no estan disposats a jugar-se la cara per la nostra salut, no tenim cap altre remei que exigir el seu relleu. No estem parlant de dretes o d’esquerres. El virus no té ideologia. Per això, quan la situació sanitària permeti mínimament unes eleccions al Parlament de Catalunya, cal convocar-les de manera immediata. No podem permetre que una altra crisi ens agafi amb dirigents d’una pusil.lanimitat malaltissa com la de  l’actual govern. Gent sense caràcter mai no pot gestionar cap situació difícil.

I que no ens vinguin amb la canterella “hem de reconstruir Catalunya després de la crisi”. Si no han estat capaços de portar a temps mascaretes, respiradors i bates sanitàries als hospitals, què diantre han de reconstruir? El servei que ara li han de prestar a la Nació és que els seus fills i les seves filles puguin decidir qui els ha de conduir en uns moments de màxima dificultat. Si ells es volen postular, ningú els ho impedeix. Ara bé, també els que ens considerem capaços, no depenem de cap sou oficial i ens hem encarat amb Espanya sense el suport de cap institució pública, hem de tenir la mateixa oportunitat. Els catalans decidiran.

Personalment, considero que aquesta crisi ens ha de fer estar amatents als límits que l’ésser humà ha de posar al seu propi creixement material i tecnològic. No s’hi val tot en nom del nostre confort, perquè la natura sempre ens acaba posant al lloc que ens pertoca. No la podem sotmetre.

Però també sóc conscient que les conseqüències d’aquest virus pot deixar al nostre enemic molt més grogui que a nosaltres. És per això que aquells que ens puguem presentar a les pròximes eleccions catalanes amb un ànim regenerador i patriòtic, ens hem d’unir sota el lema: “tombar a Espanya”.