Cal mantenir l’estat d’alarma?

Cal mantenir l’estat d’alarma?

Cal mantenir l'estat d'alarma?Per José Antich, 26 d’abril

Des que Pedro Sánchez va portar, el passat 15 de març, al Consell de Ministres l’aprovació del primer decret d’estat d’alarma han passat més de 40 dies. La pròrroga actualment vigent no venç fins al proper 10 de maig però el govern espanyol ja ens adverteix del fet que n’hi haurà una cinquena, sense descartar que sigui l’última que se sol·licita al Congrés dels Diputats. Pedro Sánchez, en la seva compareixença televisiva del passat dia 18, va deixar per al futur una frase que no va tenir la força que ara es pot començar a intuir: en el futur, hi haurà diferents estats d’alarma.

No va concretar gaire més, però és evident que la fórmula del comandament únic i centralitzat de tots els poders de l’estat que tinguin alguna cosa a veure amb la lluita contra el coronavirus —què no té a veure avui dia amb la pandèmia?— li ha permès anul·lar de cop l’estat de les autonomies i, òbviament, tranquil·litzar així el deep state, que sempre ha estat en contra d’un model descentralitzat de funcionament de l’estat. Els presidents autonòmics acaben sent uns rondinaires que amb major o pitjor fortuna pronuncien discursos a les seves comunitats autònomes encara que res del que decideixen no acaba sent realment efectiu, ja que el centre de comandament és, en el cas de Catalunya, a 600 quilòmetres.

Les successives pròrrogues de l’estat d’alarma han de deixar de ser, com fins ara, un xec en blanc per al govern del PSOE i Podemos. Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP han de fer evident la usurpació de competències autonòmiques i l’engany de la situació actual. El mateix haurien de fer formacions polítiques que se senten igual d’afectades a Euskadi, com el PNB i Bildu, o a Galícia, encara que són oposició, el Bloc Nacionalista Gallec. Fa poc que li ha passat a Iñigo Urkullu quan va insinuar divendres passat que les eleccions basques potser se celebrarien al juliol. Una veu de la Moncloa el va tallar en sec: no hi haurà eleccions fins que l’epidèmia estigui controlada.

Així, una vegada i una altra, l’estat d’alarma val per a tot i immobilitza Torra a Catalunya i Urkullu al País Basc. A part, cometran errors, és clar, però ara que tothom s’omple la boca elogiant la cancellera Merkel i fins i tot El País valora positivament la seva actuació és oportú no oblidar que els mecanismes del sistema federal alemany tendeixen sempre a fer que Berlín assoleixi acords amb els lands. La descentralització no és una fase sinó una política permanent.

I el decret de l’estat d’alarma va, justament, en la direcció contrària.