Dijous Gras 2019

Dijous gras

DIJOUS GRAS 2019

Dijous Gras, o Dijous Llarder, és el tret de sortida de les festes de Carnaval o Carnestoltes arreu del territori català. Cau sempre en lluna nova.

 

Botifarra d'ous

El costumari d’aquest dia ve marcat pels àpats protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les botifarres d’ou i la coca de llardons.

Era costum sortir a berenar a la font. Costum seguida a moltes escoles.

El seu origen es vincula a la vida de pagès. En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar.

Encara avui, el vestigi més visible d’aquesta tradició són els nens de les escoles que acostumen a anar al camp a celebrar el dijous llarder.

 

Revetlla de Sant Joan

Revetlla de Sant Joan

Revetlla de Sant Joan

Quan pensem en la festa de Sant Joan, ho fem com la nit o revetlla que s’allarga fins a la matinada, les fogueres, els petards, la coca, la ballaruga. I molt possiblement… l’inici d’un llarg període de vacances.

Se celebra la nit del 23 i 24 de juny amb motiu del solstici d’estiu, la nit més curta de l’any. El seu origen és molt antic, ja se celebrava abans del cristianisme. És un culte al sol, a l’allargament del dia.

Foc de Sant Joan

La nit de Sant Joan és la nit més màgica de l’any. Els orígens d’aquesta celebració solen relacionar-se amb les festes que civilitzacions molt antigues realitzaven amb l’arribada del solstici d’estiu. Les fogueres semblen estar relacionades amb ritus en honor al sol. El foc, representat en les fogueres, esdevenia l’element que donava força al sol, que després d’haver arribat al zenit començava un nou període que marcava pausadament la seva davallada.

Els anys setanta es va proclamar aquest dia com la Diada Nacional dels Països Catalans, per la comunitat simbolitzada en la tradició de les fogueres: cada any, la flama del foc encès al cim de Canigó –com una torxa olímpica- és transmesa solemnement de poble en poble per colles de marxaires i abranda les fogueres de moltes viles i ciutats catalanes.

 

Sobres sucre

Sobres de sucres

En Ricard Serra col·lecciona sobres de sucres, els ordena i classifica per comarques.
Aquests sobres han de portar el nom de l’establiment.

Sobres de sucre

Era força habitual col·leccionar sobres de sucre, però la moda ha portat a col·lacionar d’altres coses.

M’ha demanat si li puc recollir sobres de sucres buits, de la comarca del Berguedà, especialment, i si en surt algun d’altres comarques, també li interessa.

És una col·lecció gentil i hi vull col·laborar. No costa gaire.

Et demano que, si pots, em facis arribar sobres de sucres buits, impresos amb el nom de l’establiment. Faré la recollida i els enviaré a en Ricard Serra.

Gràcies.

Dijous gras

Dijous llarder

Dijous gras

El Dijous Gras, Jarder o Llarder,  el dijous anterior al dimecres de Cendra és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars i socials que tenen per protagonista a tot tipus de menjars que combinen els ous amb la carn.

És tradició menjar la botifarra d’ou en aquest dia com també d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum la truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons.

Truita de dijous llarder

Per què celebrem Dijous Gras?

La festa de Dijous Gras i les de Carnaval no es poden entendre bé sense la Quaresma (de temps anteriors), que n’és el període oposat, Són quaranta dies que començaimmediatament després del dimarts de carnaval i duren set setmanes en què regna l’abstinència i hi ha moltes coses prohibides. Antigament, la Quaresma l’havia de complirtothom i, per aquest motiu el carnaval era la darrera oportunitat de deixar-se anar abans de tot aquest rigor. Un dels àmbits en què la Quaresma era especialment dura era l’alimentació, perquè prohibia el consum de carn i de productes calòrics.

En aquests darrers temps el costum de ‘fer magre’ per Quaresma ha desaparegut, però les característiques menges de Carnaval es mantenen ben arrelades.

Sant Jaume de Frontanyà

Sant Jaume de Frontanyà

Visita àudio-guiada a Sant Jaume de Frontanyà

L’església de sant Jaume de Frontanyà, del segle XI és una meravella del romànic. Destaca el cimbori de 12 costats, únic al país. És un dels monuments romànics més importants, per la puresa de línies i volums, per la seva conservació amb pocs retocs, pel seu estil simple i auster propi del món rural, però alhora destaca per la seva grandiositat en un ambient poc poblat.

Cartell àudio-guia

Cal fer una visita primer a l’exterior per adonar-se de tot el conjunt, i seguidament entrar a dins de l’església. Hi ha disponible un àudio-guia que ajuda a entendre i a recordar la història del poble, la del monestir, que sols en queda l’església. És molt recomanable fer-ne ús d’aquest àudio guia. L’aparell d’àudio-guia és molt fàcil de ser servir i està pensat per a tot tipus de visitants: grans, petits, amants de la natura, excursionistes, descobridors de l’art romànic, caçadors de bolets, …

La visita general s’ofereix en 4 idiomes-català, castellà, anglès i francès-i dura uns 30 minuts. Cal demanar les audioguies a Fonda Cal Marxandó, a la casa de turisme rural Casa Blanca o la rectoria nova, junt amb les claus de l’església. Es recomana la visita entre les 9 i les 13 h del migdia. El primer diumenge de cada mes l’àudio-guia és gratuït, i els altres dies el preu del lloguer és de 2 €.

La Castanyada

Celebració de la Castanyada

La Castanyada

La Castanyada és una festa tradicional catalana molt arrelada i popular. Se celebra per Tots Sants, el dia 1 de novembre. És una festa que celebra l’arribada de la Tardor, un canvi d’estació molt visible a la Natura. També és una festa en record dels familiars traspassats, que té uns orígens celtes i que el cristianisme va adaptar.

La Castanyada i Tots Sants rubriquen que l’estiu s’ha esvaït definitivament. La terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que fructificarà l’any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar encara que tímidament, després del bon temps.

Castanyes, panellets i moniatos

Amb Tots Sants comença un cicle de costums més casolanes i familiars. Costums que provenen essencialment del món agrari. Les feines del camp s’han acabat, els dies són molt més curts, el temps no convida a estar al carrer. La terra es comença a preparar per a les sembres que fructificaran l’any vinent.

Les castanyes és un dels fruits més típics de la tardor, i és el centre gastronòmic d’aquesta celebració. A la castanyada no hi manquen els panellets, tradicionalment fets amb massapà (barreja d’ametlla trinxada i sucre). L’acompanyen els moniatos, la fruita confitada i el vi dolç, productes típics que es poden trobar en aquestes reunions familiars. Era costum confitar amb sucre les fruites de l’estiu i també de la tardor. En destaco el codonyat, la confitura de codony, que encara avui és una menja típica d’aquestes dates. Al Berguedà amb el codony es prepara l’allioli de codony.

D’aquesta celebració familiar n’han sortit les festes socials de la castanyada. Associacions, centres cívics, escoles, llars d’avis i veïns, organitzen castanyades populars en un ambient molt festiu.

Tots Sants és una festivitat on es recorden els difunts. Per això hi ha el costum d’anar al cementiri a visitar la tomba dels avantpassats, arranjar-la i ornar-la amb flors.

1 octubre

Sí, votem

1 d’octubre

Aquest diumenge celebrem a Catalunya el Referèndum. La nostra decisió a votar, a exposar la nostra voluntat de construir un nou país.

Són molts els obstacles que ens posa el govern de Madrid. Volen impedir la nostra votació.

Som ben conscients del que ens hi juguem. No ens podem quedar a Espanya, cal que fem aquest nou país, que comencem de nou. Els avantatges són tan grossos i importants que no ens pararan. Hi ha un futur millor i depèn de nosaltres fer-lo realitat.

Diumenge, per Catalunya, per la democràcia, a votar.

Diada nacional de Catalunya

11 de setembre de 2017

Diada nacional de Catalunya, 11 de setembre de 2017, manifestació popular i festiva a Barcelona.

Senyera de Catalunya

L’acte que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han ideat per a l’11 de setembre d’aquest 2017, que coincidirà amb les setmanes prèvies a la data per a celebrar el referèndum. Una creu gegant, el símbol de “més, de sumar” dibuixat pels manifestants que reclamaran la independència.  La celebració reivindicativa es farà a l’encreuament entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó de Barcelona i portarà el lema “La diada del Sí”.

L’ANC ha convocat els manifestants a les 16 h de la tarda en els seus trams corresponents, en funció de les comarques, ciutats i barris de Barcelona on resideixin. A les 17h es desplegaran quatre grans pancartes de 16 x 16 metres amb un “Sí” dibuixat des dels vèrtexs fins al centre de la suma, a la cruïlla de passeig de Gràcia i al carrer Aragó. Un “Sí” per demanar el vot positiu en el referèndum de l’1 d’octubre, escrit també en altres llengües que es parlen a Catalunya com el castellà, l’anglès, el francès o el xinès.

A partir de les 18:30 h, un cop acabi la manifestació de la cantant Judit Nedderman començarà els concerts que s’allargaran fins a la nit. També hi actuarà el grup Jarabe de Palo, Txarango, Els Pets i Green Valley.

Sí, decidim el futur

Sí, el futur de Catalunya l’hem de decidir els catalans

El Canvi ets TU

L’autodeterminació és un dret recollit a la Declaració universal dels drets humans. El 80% dels catalans declaren voler decidir mitjançant un referèndum. Obeint aquesta voluntat majoritària dels ciutadans, s’ha anunciat un referèndum per a l’1 d’octubre vinent convocat legalment pel Govern de Catalunya, que té el suport de la majoria del Parlament i d’aquest referèndum sortirà un resultat vinculant. És un procés democràtic i pacífic que dona veu i vot als catalans perquè, lliurement, decidim el futur d’aquest país. Qualsevol acció que busqui impedir la lliure expressió dels ciutadans o derrocar la legalitat del Govern i del Parlament de Catalunya serà autoritària i antidemocràtica.