Plantes i flors remeieres

Plantes i flors remeieres

Plantes i flors remeieres

Plantes i flors remeieres un petit accés a aquest món tan interessant i que cada dia té més seguidors. N´hi ha moltes pel que només en presento algunes.
Pròximament faré una aproximació a l’elaboració d’algunes plantes i flors.

Angèlica ANGÉLICA

Es cria ala països nòrdics. A la península en trobem a llocs humits, frescos i baguenys.

Parts útils: les arrels i les granes.

Propietats terapèutiques: Tònica, digestiva, expectorant, sedant, carminativa i espasmòdiques.

ARÇ BLANC

Es cria: freqüentment als boscos, llocs assolellats i càlids.

Parts útils: flors, fulles, fruits i pell.

Propietats terapèutiques; la pell és febrífuga. Fulles i especialment les flors són cardiotòniques i hipotensores. Excel·lent per el sistema circulatori. Els fruits són antidiarreics.

Arç blanc
Àrnica ÀRNICA

Es cria:  A bruguerars i herbassars de pendents ombrívol, a prats pobres de silicis.

Parts útils: Tota la planta.

Propietats terapèutiques: Alívia el dolor i evita les infeccions. Analgèsica i antiinflamatòria.

BOIXAC

Es cria a les zones mediterrànies i es conrea als jardins.

Parts útils: les fulles i les flors.

Propietats terapèutiques: emmenagoga, colèrica, estomacal, digestiva, sudorífica, tònica, espasmòdica i vulnerària.

Boixac

 

amamilla CAMAMILLA

Es cria: a les zones pre-muntanyenques, i es conrea.

Parts útils: les flors.

Propietats terapèutiques: Antiespasmòdica, sedant, antineuràlgica i cicatritzant.

CUA DE CAVALL

Es cria: llocs humits, frescos i sorrencs, torrenteres i rieretes.

Parts útils: Tota la planta.

Propietats terapèutiques: Diürètica, hemostàtica i remineralitzant.

Cua de cavall
Esbarzer

 

ESBARZER

Es cria: molt abundant en  llindars dels boscos, vora els camins i terrenys no conreats.

Parts útils: Fulles, i fruits: les mores.

Propietats terapèutiques: Astringent, antidiarreica. En ús extern les fulles són vulneràries, per a curar llagues i ferides.

ESPÍGOL

Es cria: En llocs pedregosos i calcaris.

Parts útils: Les flors.

Propietats terapèutiques: Diürètica, calmant, antireumàtica i hipotensora. Ús extern: cremades, llagues i cabells.

Espígol
Eucalipte EUCALIPTUS

Es cria: Necessiten clima temperat, no toleren el fred.

Parts útils: les fulles, les flors i els fruits.

Propietats terapèutiques: antiinflamatòria, antimicrobiana, sedant, analgèsic, artritis i neuràlgic, expectorant i antipirètic.

FARIGOLA – TIMÓ

Es cria:  A lloc àrids, pedregosos i assalariats.

Parts útils: Tota la planta.

Propietats terapèutiques:  Antisèptica, tònica, estomacal, digestiva, expectorant, balsàmica, antiespasmòdica i vermífuga.

Farigola - Timó
Marialuïsa MARIALLUÏSA

Es cria: En conrea a molts horts i jardins.

Parts  útils: Les fulles.

Propietats terapèutiques: Digestiva, antiespasmòdica, i antineuràlgica.

 

MENTA

Es cria: En terrenys frescos i humits.

Parts útils: Tota la planta, especialment les fulles.

Propietats terapèutiques; Carminativa, tonificant, digestiva, estimulant, antisèptica i analgèsica.

 

Menta
Orenga ORENGA

Es cria: A terrenys secs i assolellats, entre pedres , als murs i marges.

Parts útils: Les summitats florals.

Propietats terapèutiques: Digestiva, expectorant, tònica i antireumàtica.

PERICÓ – HERBA DE SANT JOAN

Es cria: A llocs poc humits, marges, prades i llocs poc assolellats.

Parts útils: tota la planta i especialment fulles i flors

Propietats terapèutiques: antidiarreic, antiparasitari, diürètic, ansiolític, hipnoticosedant.

Pericó - Herba de sant Joan
Puniol PUNIOL

Es cria: A llocs humits de muntanya, a prop dels rierols,

Parts útils: Tota la planta.

Propietats terapèutiques: Digestiva, carminativa,  emmenagoga, relaxant,  expectorant i antitussigen.

ROMANÍ

Es cria: Espontàniament i molt abundant en terres seques.

Parts útils: Les fulles i les summitats florals.

Propietats terapèutiques: Estomacal, antiespasmòdica, estimulant, tònica, cicatritzant i diürètica. També contra malalties respiratòries.

Romaní
Sajolida SAJOLIDA

Es cria en terrenys àrids, pobres de calci, secs i assolellats.

Parts útils: la part florida.

Propietats terapèutiques: Digestiva, estimulant, tònica, aperitiva, carminativa i tonificant.

SÀLVIA

Es cria:  Als terrenys d’herbes.

Parts útils:  Les fulles i summitats florals.

Propietats terapèutiques: Estomacal, tònica, digestiva, antiespasmòdica i sudorífica, diürètica, antisèptica, hipotensora, cicatritzant, emmenagoga i febrífuga.

Sàlvia
Saüc SAÜC

Es cria: Prop dels camins i corrents d’aigua. Abundant prop de les cases.

Parts útils: La segona escorça, les fulles, les flors i els fruits.

Propietats terapèutiques: L’escorça: diürètica. Les fulles: laxant, purgants i antiinflamatòries. Les flors: sudorífiques. Els fruits: laxants.

TIL.LA

Es cria: Als boscos muntanyencs, a parcs i jardins.

Parts útils: Les flors.

Propietats terapèutiques: Antiespasmòdica, vasodilatadora, calmant i sedant.

Til.la

 

Albergínies farcides gratinades

Albergínies farcides gratinades

Albergínies farcides gratinades

Albergínies farcides gratinades és un plat ben atractiu i que té diverses variants.

Albergínies farcides gratinades

INGREDIENTS:

4 albergínies de mida gran

200 g de carn de vedella picada

200 g de carn de porc picada

100 g de pa ratllat

100 g de formatge ratllat

2 ous

1 ceba

3-4 tomàquets madurs (depenent de la mida)

1 gotet de vi blanc

un got de llet

oli d’oliva

pebre

sal

 

VARIANTS:

  • Es pot afegir beixamel al farcit

  • S’hi poden afegir alguns pinyons i panses trinxades a la massa

ELABORACIÓ:

En un bol barregem la carn trinxada de vedella i de porc. Es pot escollir un sol tipus de les dues carns. Condimentem la carn amb sal i pebre, si no l’hem comprada condimentada.

Posem en un pot els dos ous i el posem a foc lent, perquè quedin durs. Els traiem i deixem refredar.

Netegem la ceba i la trinxem ben fina.

Tallem pel mig els tomàquets i els ratllem. Ho reservem.

Preparar les albergínies. Les partim longitudinalment per la meitat, per la part de la polpa les marquem amb un ganivet. En una paella grossa amb oli les fregim per tots dos cantons fins que quedin rossetes. També com a alternativa es poden coure durant 30 minuts al forn a 170 graus. Quedaran tovetes. Les traiem de la paella i les posem sobre una fusta de tallar, amb la polpa de cara enlaire. Amb una collera traiem la polpa vigilant de fer malbé la pell, queden buides però senceres. Trinxem una mica més la polpa i la reservem.

En la paella que hem fregit les albergínies, amb el mateix oli sofregim la ceba. Quan quedi tova, alerta que no es cremi, hi afegim el tomàquet ratllat, uns 10 minuts a foc lent.

Pelem els ous durs i el trinxem.

Un cop fet el sofregit hi posem el gotet de vi blanc i deixem que s’evapori. Incorporen la carn que tenim preparada i remenem bé perquè es barregi. Un cop la carn quedi una mica cuita, una mica rosseta i afegim els ous durs esmicolats i el pa ratllat. Fem que s’integri tot plegat. Hi posem el got de llet i ho remanem. Quan comenci a fer xup-xup, ho acabem de remenar i apaguem el foc. Ho reservem.

Posem les pells de les albergínies sobre una fusta, de cap amunt ben obertes. Amb una collera anem farcint les pells amb el preparat que hem reservat. Ho col·loquen en una plata per anar al forn. Es poden col·locar directament a la plata sense passar per la taula i les anem emplenant. Finalment a sobre hi posem una mica de pa ratllat que hem guardat i hi espolsem el formatge ratllat.

Ho enfornem en mode grill a 180 graus durant uns 10-12 minuts i que quedin rosetes, durant uns 10-12 minuts.

Ja ho podem emplatar i servir, normalment 2 meitats per plat.

 

Tipus de mascaretes i com diferenciar-les

Mascaretes

Tipus de mascaretes i com diferenciar-les

Publico aquesta informació encara que sigui antiga, aporta uns coneixements i aclariments que veig importants.

Mascaretes

Arran de les notícies publicades recentment sobre la venda de mascaretes a certs supermercats de l’estat espanyol, hem volgut recopilar diferents articles i publicacions d’altres companys de professió, als que agraïm les seves aportacions, per tal d’explicar els diferents tipus de mascaretes existeixenper a què serveixen, com s’han de fer servir i perquè no totes són iguals. Dedica uns minuts a informar-te per saber què és el millor per la teva salut.

tipus generals de mascaretes

La principal característica que hem de saber diferenciar és si una determinada mascareta està considerada producte sanitari o no ho està. Si no ho és estarem parlant simplement d’una mascareta higiènica (és el cas de moltes de les mascaretes que anuncien els supermercats i de les que en parlarem més endavant). També és important si eviten o no el contagi, tant cap al exterior com a qui la porta. Conèixer el temps d’efectivitat és clau per saber escollir mascaretes, així com si es pot reutilitzar o són d’un sol ús.

En aquesta infografia de FARMAADICTA trobaràs els principals tipus de mascaretes que existeixen al mercat:

M;ascaretes

(FONT: FARMAADICTA. Més informació a: https://farmaadicta.com/covid-19/todo-lo-que-nadie-te-ha-contado-sobre-las-mascarillas/)

I per completar aquesta informació us compartim la infografia de El Periódico, on es mostren altres aspectes importants com el tema de les vàlvules d’exhalació, les mascaretes industrials i les nomenclatures per saber si són reutilitzables o d’un sol ús:

Mascaretes

(FONT: EL PERIÓDICO. Més informació a: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20200407/coronavirus-vueltas-con-las-mascarillas-7921125)

quines són les equivalències de filtració arreu del món

Ara que ja coneixem els diferents tipus de mascaretes, parlem sobre les nomenclatures que tant hem sentit a parlar:

  • Què és signifiquen les sigles FFP? En anglès significa “Filtering Face Piece” i n’hi ha de 3 tipus, segons el grau de filtratge que ofereixen. En aquest article de 65YMÁS trobaràs més informació.

  • FFP2, és el mateix que N95? En aquesta infografia de FARMAADICTA ens ho aclareixen:

Mascaretes

(FONT: FARMAADICTA. Més informació a: https://farmaadicta.com/covid-19/equivalencia-en-mascarillas-de-filtracion/)

mascaretes quirúrgiques

La mascareta quirúrgica està considerada com a producte sanitari, i és la que està inclosa a la vostra recepta electrònica del CatSalut. El seu objectiu principal és evitar la propagació del virus, però no protegeixen a qui la porta de possibles contagis. Hi ha de tres tipus (més informació aquí), contenen tres capes i són d’un sol ús, amb un temps màxim d’efectivitat de 4 a 6 hores. Tens més informació a la infografia de FARMAADICTA:

Mascaretes

(FONT: FARMAADICTA. Més informació a: https://farmaadicta.com/covid-19/todo-lo-que-nadie-te-ha-contado-sobre-las-mascarillas/)

És important saber que la part de color és la que es col·loca cap a fora, tal i com ens indica la infografia dels companys de MEDICADOO:

Mascaretes

(FONT: MEDICADOO. Més informació: https://medicadoo.es/2020/04/21/lo-que-debes-saber-sobre-las-mascarillas-quirurgicas/)

diferències entre mascaretes higièniques, casolanes i quirúrgiques

Davant de l’anunci d’alguns supermercats de començar a distribuir mascaretes, ens agradaria aclarir que la gran majoria d’aquestes mascaretes són mascaretes higièniques industrials i, per tant, no tenen consideració de producte sanitari ni d’equip de protecció. Tampoc ho són les mascaretes higièniques no industrials, o sigui, les mascaretes casolanes que qualsevol pot fer-se a casa.

La gran diferència entre les industrials i les casolanes és que, les primeres, compleixen una normativa feta ad hoc a l’inici de la pandèmia per unificar criteris d’autorització de fabricació i distribució (pots saber més en aquesta notícia de INFOSALUS). De les mascaretes higièniques industrials n’hi ha de dos tipusno reutilitzables (que compleixen la normativa UNE 0064) i reutilitzables (UNE 0065).

Per altra banda, el que marca la diferència entre una mascareta quirúrgica i una higiènica és que la seva eficàcia no està testada i no compleixen cap certificació, només les normatives abans esmentades. Per tant, les garanties que ofereixen són mínimes, o nules, i no les recomanem en pacients amb símptomes o de risc.

En aquestes taules de COFARES teniu més detalls sobre les característiques de les mascaretes higièniques:

Mascaretes

per què comprar les mascaretes a la farmàcia?

En definitiva, si vols un producte sanitari, de protecció, de qualitat i amb totes les garanties, a la farmàcia ho trobaràs. Treballem i ens formem constantment per estar al dia de totes les novetats respecte a medicaments i material sanitari, i a més podem oferir-te consell professional que no trobaràs enlloc més. Quan és tracta de la teva salut, confia en la teva farmacèutica o farmacèutic.

què no hem de fer al portar la mascareta posada?

Per últim volem remarcar una última cosa: que tant important és portar una bona mascareta homologada com seguir les indicacions de seguretat i portar-la adequadament. En aquesta vinyeta el company de FARMACIAENFURECIDA i la MARIBEL CAROD han plasmat les principals coses que NO debem fer amb les mascaretes, prengueu nota i no les feu!

Mascaretes

(AUTORS: FARMACIAENFURECIDA I MARIBEL CAROD)

Publicat al blog https://www.isernfarmacia.com/blog/tipus-de-mascaretes-i-com-diferenciar-les

 

 

 

Sopa de peix

sopa de peix

Sopa de peix

La sopa de peix té moltes receptes, explicaré la meva, que es pot variar a conveniència.

Sopa de peix

 

INGREDIENTS:

500 g de peix variat (escórpora, peix aranya net de punxes, rogers i si es vol algun altre peix de roca, els caps de lluç i rap, 6 musclos.

100 g d’arròs

100 g de fideus n 2

100 g de gamba

3 tomàquets madurs

2 grans d’all

2 cebes

aigua

oli d’oliva

sal

Per a la picada

1 gra d’all

un grapadet d’avellanes

julivert picat

VARIANTS:

– Podem utilitzar el peix de roca que més ens agradi

– Hi podem posar cloïsses que bullirem amb els musclos.

– Podem enriquir el sofregit amb porro, pastanagues, etc.

ELABORACIÓ:

En primer lloc cal netejar tot el peix que farem servir. A la peixateria en comprar el peix ja l’escaten i treuen les tripes.

El roger no té secrets. Al peix aranya cal treure-li les punxes que són verinoses. Del rap aprofitarem el cap ben net. Igualment el cap d’un lluç. Netegem tot el peix.

Preparem i netegem les gambes (poden ser congelades) En un pot amb aigua les fem bullir. Guardem el brou. Pelem les gambes reservant les cues. En el brou de les gambes hi posem els musclos fins que s’obrin al vapor (és molt ràpid). Reservem els musclos i guardem el brou.

Netegem els tomàquets, la ceba i l’all, els tomàquets els pelem (es poden posar en aigua calenta que es pelen molt bé) i els passem pel ratllador. La ceba i els alls els trinxem petits.

Sofregim amb un bon raig d’oli les cebes i els alls fins que es comencen a enrossir. Hi afegim el tomàquet i remenem per a barrejar-lo bé, durant uns 5-6 minuts. S’hi pot afegir una copeta de brandi.

Al sofregit hi afegim les pells i els caps de les gambes, aixafant-les una mica perquè extreguin el suc. Retirem les pells i els caps de les gambes.

Hi afegim els peixos (peix aranya, rogers, escórpora, els musclos, cap de lluc i rap). Hi afegim aigua i el brou que hem guardat. Cal cobrir el peix. Si cal hi afegim una mica de sal i ho deixem coure tapat durant uns 20 minuts a foc mitjà.

Passats els 20 minuts de l’ebullició retirem les peces de peix i en triem la carn. Amb molta cura que no hi quedin espines.

Si es vol podem colar el brou.

En una olla o cassola fonda posarem la quantitat de brou que ens calgui.

Preparem l’arròs i els fideus i els afegim al brou que hem preparat.

Ho barregem bé i ho deixem coure 20 minuts a foc mitjà, per coure la pasta bàsicament. Cal comprovar si hi ha prou sal.

Preparem la picada d’avellanes, alls i julivert.

10 minuts abans d’acabar la cocció hi afegim les cues de gambes i la carn del peix que hem triat, i si ho hem colat els musclos que ens queden. També hi afegim la picada.

Un cop estiguin l’arròs i els fideus gairebé cuits, parem el foc i deixem reposar 5 minuts. L’arròs lligarà la sopa.

Ja es podrà servir.

 

Finals d’hivern?

Finals d'hivern?

Finals d’hivern?

És el meu primer hivern a l’Escala(alt Empordà), i tot i que aquests darrers dies ha fet força fred, em diuen que aquest any el fred ha estat una mica més fort, però res del fred a que estava acostumat a les terres del Berguedà. De fet els informes meteorològics informen de la pujada de les temperatures a aquest final de gener.

El que vull mostrar és que tot i estar a l’hivern hi ha moltes plantes que han florit, perquè són més pròpies de l’hivern. Però ja es nota que moltes plantes es van preparant per a la primavera.

Presento algunes plantes florides, a casa meva i que són de temps d’hivern.
Les fotografies són fetes per en Miquel Collell:

Cotiledon
Cotiledón

Cotiledon
Cotiledón

Cactus de Nadal
Cactus de Nadal

Cactus de Nadal
Cactus de Nadal

Ciclamen
Ciclamen

Clclamen
Ciclamen

Jade
Crassula ovata “gollum”

Jade
Crassula ovata “gollum”

Margarita
Margarita

Margarita
Margarita

Espígol
Espígol

Espígol
Espígol

Nom
Jade

Nom
Jade

Flor de sant Sebastià
Flor de sant Sebastià

Flor de sant Sebastià
Flor de sant Sebastià

 

Ja ve Nadal

Ja ve Nadal

Ja ve Nadal

Ja ve Nadal, cantat pel alumnes de l’escola Les Fonts d’Argentona.

 

Les dotze van tocant

Les dotze van tocant

Les dotze van tocant

Escolania de Montserrat

Les dotze van tocant, cant de Nadal per l’Escolania de Montserrat al Monestir de Santa Maria de Ripoll.

 

La tonyina Trini a l’Escala

La tonyina Trini

La tonyina Trini a l’Escala

La tonyina ha tornat a aparèixer per cinquena vegada al port de l’Escala

La tonyina Trini
La tonyina Trini pesa uns 230 quilos, genera curiositat i perplexitat. Són moltes les persones que van a port a veure-la i a donar-li menjar.

Els pescadors de la zona l’han alimentat i l’alimenten amb sardines. Aquests pescadors són els que la van batejar.

El desembre del 2015 va arribar ferida al port de l’Escala seguint les barques de pesca. Els pescadors la van alimentar, i es va recuperar de les ferides. La seva mida i lluentor cridaven l’atenció de tothom qui s’hi acostava. Els visitants li llançaven menjar i la tonyina semblava còmode amb la presència humana.

Curiosament l’any següent, la tonyina va tornar. La «Trini» es va convertir en un atractiu turístic. Amb una mida més gran, esperava que homes, dones i nens que s’aplegaven per veure-la li llencessin menjar.

Va tornar l’any 2017 i també el 2018, però no ho va fer el 2019. I aquest 2020 ha tornat per a satisfacció de tothom.

LA TONYINA TRINI a l’Escala, 2017

La Trini ha tornat a port 10-12-2020

 

La pesca recreativa a L’Escala

Pesca a l'Escala

La pesca recreativa a L’Escala

Considero dos tipus de pesca recreativa:
– Pesca des de la costa: pesca amb canya
– Pesca des d’una embarcació: pesca amb canya i pesca al curri
La pesca des de la costa, amb canya és la més econòmica (no requereix una barca). Normalment es fa des de les roques i espigons, però també des de la sorra.
La pesca des d’una embarcació és estimulant, la sensació de pescar a dins del mar és molt relaxant. Vull destacar la joia de contemplar la sortida o la posta del sol a la línia de l’horitzó.
Es poden capturar: déntols, escórpores, rogers, mabres, orades, sards, guiules, pagres, pops, sèpies i calamars, depenent de la fondària i les característiques del lloc.
Algunes fotografies d’en Miquel Collell de sortida i posta del sol i peixos pescats.

Pesca a l'Escala Pesca a l'Escala
Pesca a l'Escala Pesca a l'Escala
Pesca a l'Escala Pesca a l'Escala
Pesca a l'Escala Pesca a l'Escala
Pesca a l'Escala Pesca a l'Escala

 

La tramuntana

La tramuntana

La tramuntana

La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d’origen polar, al passar pels Pirineus s’accelera. La seva velocitat pot superar els 200 km/h.

És un vent que es fa estimar o odiar, el que cal és tenir-lo present. A l’Empordà tothom el té en consideració., especialment al mar.

Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau puríssim, que fa goig de veure. He estat de visita a Punta Ventosa on hi ha un excel·lent mirador sobre el penya-segat, veient-se la Badia de Roses, el Golf de Roses i el Cap de Creus.

El que em va sorprendre a Punta Ventosa és la vegetació: pins recaragolats per l’acció de la tramuntana i és el que en les meves fotografies us vull ensenyar.

La tramuntana

La tramuntana

La tramuntana

 

Sant Martí d’Empúries

Sant Martí de l'Escala

Sant Martí d’Empúries

És un veïnat del municipi de l’Escala, situat al costat de les ruïnes d’Empúries. Temps enrere havia estat una península i va acollir els primers habitants a partir del segle IX aC. Tres segles després, va establir relacions comercials amb fenicis, púnics i foceus massaliotes, que va ser l’inici de les negociacions que van fer d’Empúries un dels ports més importants de la Mediterrània.

Sant Martí d'Empúries

Als segles ix, x i xi va ser la capital del Comtat d’Empúries fins que el 1078 es va traslladar a Castelló d’Empúries, lloc menys exposat als atacs. Es conserva una bona part de la muralla medieval. L’església de Sant Martí es va construir l’any 1538, sobre el temple preromànic de l’any 926. El conjunt històric està declarat bé cultural d’interès nacional.

Sant Martí d'Empúries

 

La sortida del sol des de l’Escala

Sortida de sol a l'Escala

La sortida del sol des de l’Escala

Les sortides del sol ofereixen moltes vegades moments espectaculars, amb cels envermellits o ataronjats que contagien els seus tons al mar La zona de la Punta, el camí de ronda de l’Oberta, punta Montgó o el mirador de les Coves són alguns dels punts des dels quals podeu gaudir d’aquest espectacle natural, sempre diferent i lligat a les condicions meteorològiques de la jornada.

Us ofereixo unes fotografies fetes per en Miquel Collell des de la barca.

Sortida de sol a l'Escala

Sortida del sol a l'Escala

Sortida de sol a l'Escala

La sortida del sol des de l’Escala

 

Pomes de Girona

Pomes de Girona

Pomes de Girona

Poma de Girona és una indicació geogràfica protegida (IGP) per a les pomes produïdes als termes municipals de les comarques catalanes de la Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. Va ser creada el 26 de juliol de 1983, i està inscrita al Registre europeu d’indicacions geogràfiques protegides des de 2003

Característiques i varietats

Les varietats de pomes que poden dur aquesta Indicació Geogràfica Protegida són les dels grups Golden, Red Delicious, Gala i Granny Smith. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d’acord amb les normes de producció integrada per a pomes, amb mètodes que respecten la salut humana i el medi ambient, i es recullen quan l’estat de maduresa del fruit és l’adequat amb la major cura i rapidesa possible.

Pomes de Girona

L’Alt Empordà, la comarca que produeix més pomes

La recollida de pomes de varietats d’estiu, amb l’etiqueta de la indicació geogràfica protegida (IGP Poma de Girona), ja ha començat a l’Alt Empordà. La campanya de recollida s’allargarà fins al novembre i es preveu que la producció de poma augmenti un 6% i superi les 83.000 tones. L’any passat els productors gironins es van quedar en 78.624 tones.

L’Alt Empordà és la comarca que més cultiu de pomes té en l’àmbit gironí, la zona proporciona més de la meitat de l’oferta de les fruites que s’etiqueten amb l’IGP, Poma de Girona.

LaTerra

La millor terra dóna la millor collita. La nostra fruita es cultiva en sòls molt fèrtils, antigament inundats pel riu Fluvià.

Situades entre els Pirineus i el Mediterrani, les plantacions compten amb unes condicions climàtiques òptimes per a la producció de fruita:

  • Temperatures suaus i fresques, amb forts contrastos entre el dia i la nit.
  • Humitat relativa perfecta.
  • Insolació elevada al final de l’estiu.

El resultat: pomes molt riques en sucres, de textura ferma i una coloració excel·lent.

Pomes de Girona

Naturalesa

La fruita és bona per naturalesa. Es cultiva dins de l’espai d’influència del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una zona protegida, de llacunes i prats salobrosos, amb una flora i una fauna molt riques, que compta amb l’Illa de Caramany, en el curs del riu Fluvià, inclosa a la llista de zones humides d’importància internacional.

Per això s’apliquen estrictes controls de producció, per tal que res no afecti el nostre entorn natural privilegiat.

 

L’Escala (Alt Empordà)

L'Escala (Alt Empordà)

L’Escala (Alt Empordà)

L’Escala és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les comarques gironines, on es troben les ruïnes d’Empúries i la vila medieval de Sant Martí d’Empúries. El 2018 tenia 10.417 habitants.

L'Escala (Alt Empordà)L’Escala va néixer com a barri pescador de Sant Martí d’Empúries, al voltant d’un petit port entre les platges d’Empúries i la de Riells. La importància de la pesca primer, i del turisme després, feren que aquest, s’independitzés i va passar a ser cap de municipi al segle XVIII, tot convertint-se en un dels més importants centres pesquers i turístics de la Costa Brava Nord.

L'Escala (Alt Empordà)

El nom de la vila prové del topònim Scala, que designa un port natural pel refugi de barques. Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Al seu municipi es troba la vil·la medieval de Sant Martí d’Empúries, al costat de les ruïnes gregues i romanes i porta d’entrada de la flama dels JJOO Barcelona 92. Mereix arribar-se fins al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i visitar les ruïnes. Entre els seus agregats compta, a més, amb els nuclis de Cinclaus, Les Corts, Vilanera i el veïnat dels Recs. L’Escala està situada al sud del Golf de Roses i al bell mig d’un gran nombre de cales i platges, ideals per a la pràctica de tot el que es relaciona amb el sol i la mar. Disposa de club nàutic, important port pesquer, hotels, apartaments i càmpings de totes les categories i amb serveis molt acurats.

L'Escala (Alt Empordà)A la vila trobem l’església de Sant Pere, de grans proporcions, del s. XVIII, amb interior de gòtic tardà i una bonica façana renaixentista. Cal destacar també els edificis de l’Alfolí de la Sal (s.XII), lloc on se celebrava el mercat de la sal, la duana i el pòsit; «El Cau del Llop», la casa de Caterina Albert (Víctor Català i el fossar antic cementiri mariner d’arquitectura popular. Finalment hem de fer esment de les anxoves de l’Escala, de reconeguda fama. És tal la popularitat d’aquest peix que moltes botigues de la vila s’hi dediquen exclusivament. Recomanable la visita al museu de l’anxova i de la sal per conèixer a fons la història i el procés de la salaó de l’anxova.

Festa Major per Santa Màxima, el 2 de setembre. Al juny té lloc el Triumvirat Mediterrani, festa romana amb diferents actes. El 16 de juliol, Mare de Déu del Carme, té lloc una tradicional processó marinera del port fins a la platja, portant la imatge de la Mare de Déu en barca. L’Escala ofereix un ampli ventall de concerts i festivals de música amb propostes locals i internacionals en els espais més idíl·lics i representatius, com ara els “Concerts al Fòrum Romà”, el “Gastromusical”, Festival que combina de forma magistral la gastronomia amb la música, Jazz al Port, o els Concerts Octopuss Tapas & Music Club, entre altres.

Què veure?

  • L’Alfolí de la sal
  • Museu de l’anxova i de la sal
  • Sant Martí d’Empúries
  • Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries
  • Platges

 

De Borredà a L’Escala (Alt Empordà)

De Borredà a l'Escala

De Borredà a l’Escala (Alt Empordà)

De Borredà a l'Escala

De Borredà a l'Escala

A finals d’agost vaig tenir un accident casolà a Borredà. Vaig anar a fer la recuperació a l’Escala. M’hi vaig trobar molt bé i he acceptat quedar-me a viure a l’Escala.

He hagut de fer la meva adaptació i la de les meves activitats.

Estic modificant el meu blog personal per adaptar-lo a la meva nova ubicació. Deixo d’atendre el blog BorredaTurisme.com  TurismeBergueda.com, en quedar-me lluny de Borredà i del Berguedà. Ambdós els he ofert a qui els vulgui continuar.