La Castanyada

La Castanyada

La Castanyada és una festa tradicional catalana molt arrelada i popular. Se celebra per Tots Sants, el dia 1 de novembre. És una festa que celebra l’arribada de la Tardor, un canvi d’estació molt visible a la Natura. També és una festa en record dels familiars traspassats, que té uns orígens celtes i que el cristianisme va adaptar.

La Castanyada i Tots Sants rubriquen que l’estiu s’ha esvaït definitivament. La terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que fructificarà l’any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar encara que tímidament, després del bon temps.

Castanyes, panellets i moniatos

Amb Tots Sants comença un cicle de costums més casolanes i familiars. Costums que provenen essencialment del món agrari. Les feines del camp s’han acabat, els dies són molt més curts, el temps no convida a estar al carrer. La terra es comença a preparar per a les sembres que fructificaran l’any vinent.

Les castanyes és un dels fruits més típics de la tardor, i és el centre gastronòmic d’aquesta celebració. A la castanyada no hi manquen els panellets, tradicionalment fets amb massapà (barreja d’ametlla trinxada i sucre). L’acompanyen els moniatos, la fruita confitada i el vi dolç, productes típics que es poden trobar en aquestes reunions familiars. Era costum confitar amb sucre les fruites de l’estiu i també de la tardor. En destaco el codonyat, la confitura de codony, que encara avui és una menja típica d’aquestes dates. Al Berguedà amb el codony es prepara l’allioli de codony.

D’aquesta celebració familiar n’han sortit les festes socials de la castanyada. Associacions, centres cívics, escoles, llars d’avis i veïns, organitzen castanyades populars en un ambient molt festiu.

Tots Sants és una festivitat on es recorden els difunts. Per això hi ha el costum d’anar al cementiri a visitar la tomba dels avantpassats, arranjar-la i ornar-la amb flors.